Benvinguts a la pàgina web de l’Associació dels Amics d’André-Charles Nauleau (1908-1986)
Aquesta pàgina web és en francès, però és força fàcil de visitar en totes les llengües gràcies a les nombroses il·lustracions que conté.
André-Charles Nauleau és un cèlebre pintor francès. Va pintar la seva regió, la Vendée, durant més de 50 anys, tot inventant un llenguatge propi per representar diferents paisatges: el mar, els aiguamolls i el bocage…
Objectius de l’Associació
Fer inventari de les obres;
Organitzar conferències, exposicions i manifestacions;
Informar a través dels mitjans de comunicació: Internet, TV, ràdio, premsa, etc.;
Editar documents: catàlegs, fulletons, llibres, bandes sonores, vídeos, pel·lícules…;
Biografia
André-Charles Nauleau neix el 6 de maig del 1908 a La Roche-sur-Yon, a la Vendée, a la costa oest de França.
Als tres anys, els seus pares li regalen els primers llapis de colors i descobreixen que té predisposició per al dibuix. « En dels meus records més llunyans em veig amb un llapis o un pinzell a la mà. Des que tenia tres anys, sentint-me atret per allò que seria la meva vida, pel que m’he sacrificat tant, pintava. »
El 1918 el confien a Léon Haudeville, professor de dibuix que li transmet unes bases acadèmiques, seguint la línia de Paul Baudry.
El 1927 realitza la seva primera exposició de grup: el Salon Yonnais. Hi presenta el fruit de les seves sortides a la natura amb el cavallet i els tubs de colors. La seva pintura impressionista s’encarrega de transmetre allò que sent davant de la natura. « Pinto amb la meva sensibilitat els paisatges de la meva terra, sovint fins a l’entrada de la nit. »
Els anys 1940 marquen un punt d’inflexió a la seva carrera. Apareixen quadres turmentats, renova i barreja directament els colors aglutinats a la paleta damunt la tela, sovint per instint, i amb un ganivet. Els seus cels foscos duen el pes, l’amenaça sorda d’una maledicció, un accent obsessiu. En aquell temps l’anomenen el Vlaminck de Vendée. « Les meves obres d’aleshores duen l’empremta del meu caràcter dur, la tela fa de suport de contrastos força violents, sovint foscos, d’una certa virulència. »
A partir del 1947 els grans salons parisencs li obren les portes: Salon National des Beaux-Arts, Salon d’Hiver, Salon d’Automne, Salon des Artistes Français, Salon de l’École Française, Salon Violet, etc.
El 1954 obté les « Palmes Académiques » pels serveis prestats a les Arts (títol lliurat pel Ministeri de l’Educació Nacional).
El 1964 exposa a Anglaterra, a la « Royal Society of British Artists » de Londres.
El 1965 el pintor assoleix la maduresa, el seu caràcter i la seva pintura es suavitzen. Abandona el ganivet i pren el pinzell, els traços són més fins i els colors més treballats. « Avui tinc 60 anys i el meu estil no ha canviat, encara pinto el bocage a les quatre estacions, els aiguamolls sota cels més serens i flors, moltes flors. He assolit una mena de serenitat que es reflecteix en el meu caràcter i en els meus quadres. »
El 1969, el Caméra-Club de La Roche-sur-Yon fa una pel·lícula sobre l’artista.
El 1979, els habitants de La Rabatelière regalen un quadre d’André-Charles Nauleau al President de la República (Valéry Giscard d’Estaing). És un símbol fort per a l’artista, el seu quadre es converteix en l’ambaixador de la Vendée.
Durant la seva carrera, André-Charles Nauleau conegué molts artistes: Gaston Chaissac, els germans Martel, Jean Chevolleau, Henry Simon, André Astoul, Albert Deman, Lucien Chenu, Roger Ducrot, Guy Fagette…
Períodes artístics
1930 – període acadèmic
1950 – període turmentat
1970 – cap a la serenitat…
Sobre la pintura d’André-Charles Nauleau…
No és fàcil situar les obres d’André-Charles Nauleau dins d’un corrent artístic concret. Tanmateix, el seu enfocament va molt unit a la filosofia dels impressionistes (Claude Monet, Eugène Boudin, Pierre Bonnard, Maximilien Luce, Camille Corot…).
Els tubs d’estany arriben el 1840 i revolucionen la pintura, els impressionistes poden endur-se el material enmig de la natura. És la gran característica d’aquest corrent basat en la pintura a l’aire lliure, en el motiu.
André-Charles Nauleau va aprendre a treballar així. Realitza les seves obres ràpidament sobre el motiu, cosa que li permet fixar lluminositats efímeres. Es troba confrontat amb variacions atmosfèriques, viu el paisatge, el pateix, l’admira i reprodueix damunt la tela el que sent, les seves impressions…
L’aigua i la llum tenen un paper important dins de la pintura impressionista. Els aiguamolls inundats fascinen André-Charles Nauleau. Amb les primeres pluges de tardor, masses d’aigua importants inunden els prats i les « bourrines », les cases típiques de la zona, aïllades, sembla que flotin enmig de la immensitat. Fa sèries de quadres dels aiguamolls per immortalitzar cada variació de la llum.
André-Charles Nauleau escriu: « Passo el meu temps lliure pels camins plens de solcs on els tolls d’aigua reflecteixen el cel. Restableixo el meu equilibri quan els boscos es retallen a l’horitzó com randes, en el crepuscle, quan els roures agafen formes humanes amb el cap i els braços orientats cap al cel. M’encanta la Vendée i crec que n’he captat l’ànima. Els meus quadres no tan sols són la meva obra, són la part més gran de la meva vida, la meva ambició i la meva passió. »
Traduction : Estel Llansana
Traductice indépendante FR/IT > CAT/ES
